Un món dintre del món fent-se llunyà del món
MIQUEL ARIMANY
Priorat en Persona és una iniciativa del Centre Quim Soler, la literatura i el vi, que s’enceta a la tardor del 2009 i es desenvolupa en edicions biennals amb dues parts: l’anada i la tornada.
Priorat en Persona vol ser un espai i un temps de trobada per fer conèixer, de manera directa, a través de la seua gent, un territori massa invisible en l’imaginari literari català.
Volem que el territori i el seu paisatge físic i humà es facin evidents a través de l’intercanvi i l’experiència compartida amb els adalils que acompanyen els escriptors, amb els socis del Centre i amb la resta de gent amb qui es relacionen durant la seua estada.
No volem transmetre una visió estereotipada ni tòpica del territori ni del seu paisatge. I no volem presentar un escenari des d’una superficialitat que el faci intercanviable.
Priorat en Persona és també aquest web, que recull l’obra que els escriptors convidats han fet a partir de la seua estada a la comarca, la filmació del desenvolupament de la trobada i tota la informació relacionada amb els protagonistes de l’experiència.
Us convidem a entrar-hi i a passejar-vos per aquest espai virtual.
I a visitar-nos, de debò, sempre que vulgueu.
Instruccions d’ús
El web Priorat en Persona és l’espai virtual que transcriu i il·lustra l’experiència de l’estada dels escriptors al Priorat, convidats pel Centre Quim Soler, la literatura i el vi la tardor del 2009.
L’apartat textual del web s’estructura com un diccionari enciclopèdic que, seguint el format d’aquestes obres lexicogràfiques, recull l’obra literària generada a partir de la trobada. Els articles es poden consultar per ordre alfabètic de les entrades, com en un diccionari convencional; o per l’autor, que figura al final de cada article amb les inicials entre claudàtors. Podeu accedir a tots els textos d’un mateix autor des de la pestanya corresponent.
Priorat en persona 1a Edició
La primera edició de PRIORAT EN PERSONA es va fer la tardor del 2009. Els primers escriptors que vam convidar per participar en el projecte de trobada, no es coneixien entre ells i, llevat d’un, no havien tingut cap gran relació amb la comarca, alguns era la primera vegada que hi posaven els peus. Són escriptors diversos, molt diversos, i conviure entre ells va ser una experiència interessant.
Van seguir amb ganes i bon humor el ritme que el programa implicava. I van tastar, també amb ganes, els vins, l’oli i les menges que els oferirem.
Cascú amb el seu estil, escrutava, preguntava, prenia notes de la informació que els adalils els transmetien, del que el paisatge els explicava, o d’allò que la inspiració els deia a mollet a cau d’orella.
I vam ser capaços de trobar el desllorigador del plantejament de l’obra, que ha de servir de canemàs per a les edicions successives. I no era fàcil.
Els adalils triats, gent de la terra de tota la vida, pagesos i ferrer, i una jove viticultora vinguda fa uns anys, van acceptar de seguida el repte.
S’ho van treballar i van ser uns amfitrions de primera. Van fer de mestres del seu ofici, de divulgadors del territori i la seua gent de manera directa, sentida i rigorosa. Van saber copsar les potencialitats dels escriptors i els gustos de cadascú.
I vam xalar, que també es tractava d’això.
